Una proporció important dels edificis actuals presenten problemàtiques de qualitat del aire interior que repercuteixen negativament en la salut dels usuaris. Els ocupants d’aquests edificis, anomenats edificis malalts, presenten queixes referents a la seva salut en una proporció major a la que seria raonable esperar (> 20%) i les causes són difícils d’identificar atès que en molts casos tenen un origen multifactorial. La incidència real del problema és desconeguda, però l’OMS estima que afecta el 30% dels edificis moderns i que causa molèsties al 10-30% dels seus ocupants.
Síndrome de l’edifici malalt (SEE): és el nom que es dóna al conjunt de símptomes diversos que presenten els usuaris d’edificis malalts. La simptomatologia a observar per poder diagnosticar un edifici malalt és molt variada, podent arribar a ser complexa, ja que sol ser el resultat de la combinació de diferents efectes. Els símptomes més significatius inclouen:
Irritaciones de ojos, nariz y garganta, sensación de sequedad en membranas mucosas y piel, ronquera, respiración dificultosa, erupciones cutáneas, náuseas, mareos y vértigos y dolor de cabeza, entre otros,…
Per diagnosticar l’existència de la síndrome de l’edifici malalt s’ha d’efectuar una investigació acurada entre el personal afectat, tenint en compte els símptomes ressenyats i recollint la informació necessària sobre les queixes plantejades pels usuaris de l’Edifici, buscant la definició precisa de les mateixes, així com la seva magnitud i distribució. L’anàlisi de les dades així obtingudes permetrà decidir l’estratègia d’actuació posterior.
Els factors més comunament citats com a responsables de la síndrome que ens ocupa són:
- Agents químics: entre ells formaldehid, compostos orgànics volàtils, pols, fibres, diòxid de carboni, monòxid de carboni, òxids de nitrogen, ozó …
- Agents biològics: bacteris, fongs, espores, toxines, àcars.
- Agents físics: il·luminació, soroll, vibracions, ambient tèrmic, humitat relativa, ventilació.
Área privada