La legionel.losi és una malaltia bacteriana d’origen ambiental que es pot manifestar sota dues formes clíniques: infecció pulmonar o malaltia del legionari (pneumònia amb febre alta) i la forma no pneumònica coneguda com Febre de Pontiac que presenta una síndrome febril aguda i de pronòstic lleu. La infecció per les diferents espècies de Legionel.la en l’ésser humà es produeix per inhalació d’aerosols que contenen el microorganisme i es produeix normalment en diversos tipus d’instal·lacions, equips i edificis on es poden presentar en forma de brots i casos aïllats o esporàdics.
La legislació actual per a la prevenció i control de la legionel·losi, obliga al tractament de neteja i desinfecció de les instal·lacions de risc i a la realització d’anàlisis de control de la qualitat microbiològica i fisicoquímica de l’aigua amb la finalitat d´evitar riscos per a la salut pública.
Instal·lacions de risc:
- Aigua freda de consum humà.
- Sistemes d’aigua calenta sanitària.
- Torres de refrigeració i condensadors evaporatius.
- Centrals humidificadores industrials.
- Sistemes d’aigua climatitzada amb agitació constant i recirculació a través de dolls d’alta velocitat o la injecció d’aire.
- Equips de refredament evaporatiu.
- Humectadors.
- Fonts ornamentals.
- Risc per aspersió en el medi urbà.
- Sistemes d’aigua contra incendis.
- Instal·lacions de rentat de vehicles.
- Altres instal·lacions que acumulin aigua i puguin produir aerosols.
Área privada