laboratorios-clinicos.mdbanalisis-clinicos-catbioanalisis-clinicos-abolab

En la prevenció de riscos ambientals per a la salut en general, es valoren si els nivells de contaminació microbiològica, química i física són els adequats per a l'usuari, en funció de l'activitat i el tipus d'edifici. Contaminacions de l'aire poden incidir molt negativament sobre els usuaris de la instal·lació.

  • Qualitat d'aire interior en quiròfans, sales blanques, cuines i edificis en general

    [vc_nested_tabs top_margin=”none” el_position=”first last”][vc_nested_tab title=”Informació general” tab_id=”informacio-general-calidad-aire-interior-quirofanos-cocinas”]
    • Quantificació i identificació de bacteris i fongs en ambient i en superfície.
    • Paràmetres de Confort Ambiental: mesura de CO2, CO, humitat relativa i temperatura.
    • Comptatge de partícules.
    • Detecció d’àcars.
    • Contaminants químics, etc.
    [/vc_nested_tab][/vc_nested_tabs]
  • Valoración de la higienización del sistema de climatización

    [vc_nested_tabs top_margin=”none” el_position=”first last”][vc_nested_tab title=”Informació general” tab_id=”informacio-general-analisis-sistemes-climatizacions”]

    La neteja i/o desinfecció dels conductes de climatització es realitza mitjançant uns protocols concrets duts a terme per empreses especialitzades. Seguint les normes vigents, es realitzen controls microbiològics i físics a l’interior i exterior del conducte de climatització abans i després de la seva neteja i/o desinfecció amb l’objectiu de valorar l’eficàcia dels protocols realitzats. Les mateixes anàlisis es realitzen per determinar si un conducte ha de ser netejat i/o desinfectat per evitar problemes de salut en els usuaris de l’edifici.

    [/vc_nested_tab][/vc_nested_tabs]
  • Diagnòstic de qualitat ambiental interior (síndrome de l'edifici malalt)

    [vc_nested_tabs top_margin=”none” el_position=”first last”][vc_nested_tab title=”Informació general” tab_id=”diagnostic-qualitat-aire-interior”]

    Una proporció important dels edificis actuals presenten problemàtiques de qualitat del aire interior que repercuteixen negativament en la salut dels usuaris. Els ocupants d’aquests edificis, anomenats edificis malalts, presenten queixes referents a la seva salut en una proporció major a la que seria raonable esperar (> 20%) i les causes són difícils d’identificar atès que en molts casos tenen un origen multifactorial. La incidència real del problema és desconeguda, però l’OMS estima que afecta el 30% dels edificis moderns i que causa molèsties al 10-30% dels seus ocupants.

    Síndrome de l’edifici malalt (SEE)
    : és el nom que es dóna al conjunt de símptomes diversos que presenten els usuaris d’edificis malalts. La simptomatologia a observar per poder diagnosticar un edifici malalt és molt variada, podent arribar a ser complexa, ja que sol ser el resultat de la combinació de diferents efectes. Els símptomes més significatius inclouen:

    Irritaciones de ojos, nariz y garganta, sensación de sequedad en membranas mucosas y piel, ronquera, respiración dificultosa, erupciones cutáneas, náuseas, mareos y vértigos y dolor de cabeza, entre otros,…

    Per diagnosticar l’existència de la síndrome de l’edifici malalt s’ha d’efectuar una investigació acurada entre el personal afectat, tenint en compte els símptomes ressenyats i recollint la informació necessària sobre les queixes plantejades pels usuaris de l’Edifici, buscant la definició precisa de les mateixes, així com la seva magnitud i distribució. L’anàlisi de les dades així obtingudes permetrà decidir l’estratègia d’actuació posterior.

    Els factors més comunament citats com a responsables de la síndrome que ens ocupa són:

    • Agents químics: entre ells formaldehid, compostos orgànics volàtils, pols, fibres, diòxid de carboni, monòxid de carboni, òxids de nitrogen, ozó …
    • Agents biològics: bacteris, fongs, espores, toxines, àcars.
    • Agents físics: il·luminació, soroll, vibracions, ambient tèrmic, humitat relativa, ventilació.
    [/vc_nested_tab][/vc_nested_tabs]
  • Creixement d' espores per valorar l'eficàcia dels processos d´esterilització

    [vc_nested_tabs top_margin=”none” el_position=”first last”][vc_nested_tab title=”Informació general” tab_id=”analisis-eficacia-procesos-esterilizacio”]

    La comprovació del bon funcionament de l’autoclau és un control imprescindible per assegurar el bon funcionament de l’equip i evitar les conseqüències d’una esterilització defectuosa.

    [/vc_nested_tab][/vc_nested_tabs]

On estem


Estem molt a prop de vosté

Serveis


Vocació de servei, la nostra raó de ser

Mútues


Treballem amb la majoria de mútues

Pressupost


Consulti'ns sense compromís